Infosubstàncies

Index

Tabac

Alcohol

Cannabis

Cocaïna

Heroina

LSD

Speed

Ketamina

GHB

Popper

2cb (Nexus)

Setes alucinògenes

Disolvents volàtils

MDMA

PMA

Tabac

  • Substància estimulant del Sistema Nerviós Central.
  • S’extreu de les fulles de la planta “nicotiana tabacum”, originària d’Amèrica.
  • La via d’administració més habitual és la inhalada. Però també es pot mastegar (altres cultures) o esnifar (rapè).
  • Els cigarrets acostumen a estar composts de:
  • Nicotina: substància estimulant que augmenta el ritme cardíac i la pressió sanguínia. És la responsable de la dependència física.
  • Monòxid de carboni: es produeix per la combustió del paper. És un gas que es combina amb l’oxigen i dificulta que aquest arribi als òrgans del cos.
  • Quitrà: substància altament cancerígena.
  • Substàncies irritants que afecten els bronquis, produeixen mucositat i dificulten la seva expulsió.
  • Efectes psicològics a curt terme:
  • No hi ha alteracions aparents del caràcter i el comportament social.
  • Contraresta l’avorriment i la fatiga a causa de la seva capacitat per elevar el nivell d’excitació cortical.
  • Capacitat per a relaxar a persones amb ansietat o tensió.
  • Capacitat per a augmentar l’estat de tensió i alerta.
  • Efectes físics a curt terme:
  • Augment del ritme cardíac i pressió arterial (fatiga i risc d’infart, arterioesclerosi…)
  • Reducció de la fam.
  • Irritació de les vies respiratòries i augment de la mucositat. Malament alè.
  • Nàusees i marejos (sobretot en dejú).
  • Riscos:
  • Intoxicació aguda: tos, faringitis, mal de cap…
  • Depenent de la substància:
  • Nicotina: augmenta la pressió sanguínia, afecta el cor i la circulació.
  • Monòxid de carboni (CO):
  • Malalties pulmonars obstructives cròniques (bronquitis crònica)
  • Malalties cardiovasculars (infart, hipertensió, angina de pit)
  • Quitrà: càncer de llavis, boca, coll, pulmons…
  • Ràpida tolerància i alta dependència.
  • Síndrome d’abstinència caracteritzat per irritabilitat, ansietat, somnolència, mal de cap, disminució de la concentració…
  • Fumador passiu: el fum que es crema i no s’inhala és més tòxic que el que s’empassa. D’aquesta forma, la persona que s’envolta de fumadors també pot sofrir molts dels riscos de fumar.
  • Fumador actiu: rep els dos corrents de fum, així que el risc és major.

 

Alcohol

  • Substància DEPRESSIVA del Sistema Nerviós Central.
  • Té com a principal compost ETANOL (substància molt soluble en aigua)
  • El seu nom científic és etanol o alcohol etílic i la seva fórmula química és CH3 CH2 OH.
  • Alguns dels noms comuns que se li atorguen: priva, botelló, cubata, birra, canya…
  • Via d’administració: ingerida
  • L’efecte principal és que retarda, fa mes lent el funcionament del S.N.C, concretament:
  • Redueix el ritme cardíac
  • Produeix sensació de relaxació
  • Redueix els reflexos, la velocitat de reacció…
  • Produeix somnolència
  • Els seus efectes solen anar des de:certa eufòria, riure fàcil, sensació de seguretat, exaltació de l’amistat, alentamiento dels reflexos i la capacitat de reacció…
  • passen per parla pastosa, visió doble, somnolència, relaxació i sedació, descoordinació motriu i pesadesa, marejos, *nauseas i vòmits…Fins a arribar a la pèrdua de la consciència i els reflexos, estat de coma i parada cardiorespitaroria.
  • Aquesta substància s’absorbeix majoritàriament en el estòmag i l’intestí prim (on passa la sang). Als 30-45 minuts després de la seva ingesta, s’arriba al seu màxim en la sang.
  • El 90% s’elimina pel fetge. El 10% restant per l’orina, la suor i la respiració.
  • Els seus efectes poden trigar fins a 6 hores a desaparèixer. La velocitat mitjana de l’eliminació de l’etanol és de 0.15 grams per hora i litre de sang.
  • A nivell físic afecta, principalment, al fetge, al pàncrees i a l’estómac.
  • Un consum intens pot desembocar en un coma etílic o en una depressió respiratòria, i si la persona vomita pot haver-hi risc de broncoaspiración.
  • Sota els seus efectes l’agressivitat pot veure’s incrementada.
  • El seu consum aquesta molt relacionat amb els accidents de trànsit (disminució de la capacitat d’atenció, del temps de reacció, falta de coordinació i reflexos…)
  • Pot generar una forta dependència física i psicològica (deterioració mental i problemes socials, familiars i laborals associats).
  • Té una alta tolerància i greu síndrome d’abstinència (delirium tremens).

 

Cannabis

  • Substància classificada com ALUCIONGENA, tot i que en petites cuantitats pot ser tant estimulant com depressora del Sistema Nerviós Central.
  • Noms comuns: maria, xocolata, haixix, hash, peta, porro, canó…
  • El cànnabis és una planta que pertany a la família Cannabaceae. Existeixen 3 espècies de plantes del cànnabis: la Cànnabis Indica, la Cànnabis Sativa i la Cànnabis ruderalis. Les dues primeres acostumen a ser utilitzades amb finalitat “embriagante” a causa del seu alt contingut en cannabonoides psicoactius.
  • L’haixix o la marihuana estan composts per més de 400 substàncies diferents, entre aquestes unes 60 són cannabinoides naturals.
  • El seu principi psicoactivo és el 9-TetraHidoCannabinol (THC). Aquest és el cannabinoide present en major proporció i en més potència. A part del THC, cal destacar el CBD (cannabidiol), el CBN (cannabinol) i el CBC (cannabinocromeno).
  • L’índex de psicoactividad es calcula multiplicant THC x CBN i dividint pel CBD.
  • De la planta del cànem es poden extreure:
  • els cabdells de la planta femella (marihuana)
  • la resina de la planta (haixix)
  • La via d’administració més usada és la fumada i la ingerida.
  • Els efectes solen variar depenent de la vida d’administració:
  • Fumada poden aparèixer als pocs minuts i durar d’1 a 2 hores.
  • Ingerida poden trigar dos 2 hores a pujar i trigar a baixar fins a 4 hores. És més intens.
  • Alguns efectes físics:
  • Sequedat de boca, augment de la fam, relaxació muscular, dilatació de bronquis, injecció conjuntival (ulls vermells), somnolència i analgèsia moderada, marejos, baixada de la tensió arterial, falta de coordinació, taquicàrdia…
  • Alguns efectes a nivell psicològic:
  • Desinhibició, relaxació, hilaritat, major memòria visual, modificació i intensificació de les sensacions, ansietat, atacs de pànic, disminució de l’atenció, la concentració i la memòria.
  • Es genera tolerància dels aspectes físics i psicològics.
  • No genera dependència física. Possible dependència psicològica.
  • Riscos associats:
  • Ansietat acompanyada de taquicàrdia. Poden desembocar en atacs de pànic.
  • Nauseas, marejos i baixades de tensió.
  • Les persones amb predisposició poden desenvolupar algun trastorn psicològic.
  • A llarg terme:
  • Trastorns en la memòria a curt terme.
  • Si es fuma, els riscos associats al tabac (problemes respiratoris).
  • Un consum moderat i puntual de detecta de 14 a 20 dies. El consum crònic de 15 a 40 dies.

Cocaína

  • Substància ESTIMULANT del Sistema Nerviós Central semisintética.
  • La cocaïna prové de la fulla de coca. S’obté mitjançant la refinació de les fulles de l’arbust de la coca que es conrea principalment a Bolívia, Colòmbia i el Perú.
  • Nom científic clorhidrat de cocaïna.
  • Noms més comuns: farlopa, coca, neu, perica, ralla, tirito…
  • La via d’administració més habitual és la inhalada, tot i que també es pot fumar i fins i tot injectar.
  • És un estimulant d’acció ràpida, intensa i de curta durada, amb propietats molt similars a l’amfetamina. Els efectes, quan s’inhala, apareixen als pocs minuts i desapareixen als 30 minuts aproximadament.
  • Efectes físics: dilatació de les pupil·les, augment del ritme cardíac, la respiració i temperatura corporal.
  • En cas d’intoxicació aguda pot presentar-se sequedat de boca, irritabilitat, agitació, tremolors, espasmes, convulsionis…Efectes psicològics:
  • Sensació d’eufòria, seguretat i confiança, loquacitat, augment de l’estat d’alerta, de la capacitat de concentració…
  • Hiperactivitat, desaparició de la sensació de somni, fatiga i fam.
  • No genera dependència física, però si psicològica.
  • Genera una ràpida tolerància.
  • Riscos associats al consum
  • Quan s’inhala de forma continuada hi ha risc de perforació de la fossa nasal. També quan es comparteix el “rulo” hi ha risc de contreure malalties infeccioses (hepatitis).
  • El consum de dosis elevades pot facilitar l’aparició d’una intensa ansietat, irritabilitat, paranoies i al·lucinacions.

Heroína

L’heroïna pertany a la família dels opiacis. És una substància semisintética que s’elabora a partir de la morfina extreta de la planta de l’opi (Papaver somniferum) amb un potencial tòxic de tres a cinc vegades superior a l’opi. Va ser sintetitzada a la fi del segle XIX per la indústria farmacèutica alemanya Bayer, buscant un medicament que tingués la mateixa capacitat analgèsica de la morfina però que fora menys addictiva. En els seus inicis, l’heroïna es va utilitzar terapèuticament per a la curació dels morfinòmans, però aviat es va abandonar el seu ús legal a no obtenir els resultats desitjats. Fins a la dècada de 1990, la via habitual de consum era per injecció. Ara, en l’actualitat, com a conseqüència de la propagació del virus de la immunodeficiència humana (VIH) responsable de la sida, està generalitzat, sobretot entre els nous consumidors, la via pulmonar, inhalant els seus vapors (“xino”). Principals efectes del consum d’heroïna Efectes psicològics:

  • Intensa, però breu, sensació de plaer (“flaix”)
  • Sedació i certa eufòria
  • Alleujament de qualsevol malestar o tensió

Efectes fisiològics: 

  • Sequedat de boca
  • Disminució de la grandària de la pupil·la (miosis)
  • Depressió del sistema respiratori
  • Restriñimiento
  • Disminució temperatura corporal
  • Dependència física molt intensa. Dependència psíquica molt alta. Major l’heroïna que la morfina o la metadona. Tolerància molt ràpida. Síndrome d’abstinència molt variat i intens en funció de la seva gravetat. Màxim a les 12-14 h. Despertar agitat i inquietud, anorèxia, dilatació pupil·lar, pell “de gallina”, esgarrifances, tremolors, nauseas, vòmits, espasmes musculars, diarrea, taquicàrdia, hipertensió, dolor ossi i muscular i deshidratació. La intoxicació aguda de caracteritza pels següents efectes: somnolència profunda, disminució de la tensió i temperatura corporal, flacidad muscular i rigidesa en les extremitats. El quadre pot progressar cap a un estat de coma, on la freqüència respiratòria queda molt reduïda i es produeixen múltiples apnees (parades respiratòries). En aquesta situació ha d’entendre’s medicamente l’individu, ja que la seva vida corre perill. En subjectes consumidors dependents de l’heroïna les conseqüències mes freqüents són:
  • Alteracions de la nutrició (aprimament extrem)
  • Afeccions gastrointestinals (restriñimiento sever)
  • Malalties cardiovasculars
  • Trastorns psicològics
  • Patologies ginecològiques
  • Dèficit en els àmbits socials, laborables i familiars.

LSD

  • És una substància ALUCIONGENA semisintética.
  • Va ser descobert pel químic suís Albert Hoffman l’any 1943.
  • El seu nom científic és Dietilamida de l’àcid Lisèrgic.
  • L’àcid lisèrgic és un compost químic del cornezuleo de sègol (un fong que ataca els cereals).
  • Alguns del seu noms comuns: tripi, àcid, segells, alls, punts…
  • Pertany a la família de les triptaminas.
  • S’acostuma a trobar impregnat en quadrats de paper amb diferents logos, micropuntos i gelatines.
  • La via d’administració és oral.
  • És una de les substàncies més potents conegudes. És actiu en dosi de 100 micrograms (0.1 mil·ligrams).
  • Produeix percepcions deformades de la realitat, alteració de la consciència i perduda de la noció del temps i l’espai.
  • Depenent de l’estat d’ànim, pot potenciar reaccions d’eufòria o de tristesa.
  • Efectes del “viatge psicodèlic”:
  • L’inici del “viatge”: pot durar fins a 1 hora.
  • Es caracteritza per un cert estat d’eufòria, desinhibició i inquietud. A vegades, certa hilaritat.
  • El “viatge”: dura 4-5 hores.
  • Acostumen a donar-se al·lucinacions i alteracions espaciotemporals. Distorsió de les imatges, els colors i la música.
  • El “retorn”: fins a a 8-12 hores després de la ingesta.
  • Els efectes van disminuint. Apareix cansament i sota estat d’ànim.
  • La “qualitat” del viatge depèn en gran manera de l’estat d’animo del consumidor i del context.
  • No es produeix dependència física ni psicològica, però si tolerància.
  • El període de detecció és d’1 a 5 dies.
  • Riscos:
  • Es poden tenir un “mal viatge” (experiència angoixant o traumàtica que pot durar fins a les 24 hores) que pot ocasionar problemes psicològics.
  • Un consum continuat o dosis molt elevades poden desembocar en depressions, paranoies, o si es té predisposició a sofrir trastorns psiquiàtrics (antecedents familiars) en brots sicóticos, esquizofrènia, estats de confusió…
  • Es poden experimentar flashbacks (tornar a experimentar els efectes al·lucinògens sense haver consumit) per exemple en fumar marihuana.

Speed

  • Substància ESTIMULANT del Sistema Nerviós Central.
  • Existeixen diversos tipus d’amfetamines, tot i que la més coneguda és el sulfat d’amfetamina.
  • Pertany a la família de les feniletilaminas.
  • S’acostuma a trobar com una pols blanca cristal·lina.
  • També en pastilles, càpsules o pasta.
  • La via d’administració més comuna és la inhalada i oral.
  • Sol ser una de les substàncies més adulterades.
  • Actua com l’adrenalina: augmenta la tensió arterial, el ritme cardíac i la temperatura corporal.
  • Alguns dels efectes que provoca serien:
  • Boca seca, sensació de set, sudoració, tensió mandibular, agitació motora, desaparició de la sensació de fam.
  • Fort sensació d’excitació i eufòria, disminució de la sensació d’esgotament i somni, augment de la capacitat de concentració i alerta, verborrea.
  • Riscos:
  • A dosis elevades pot produir agitació, idees de persecució, al·lucinacions i comportaments agressius.
  • Després del consum continuat pot provocar paranoia.
  • La síndrome d’abstinència es caracteritza per simptomatologia depressiva (especialment si el consumeix se suprimeix de forma brusca).
  • Genera una ràpida tolerància i dependència psicològica.
  • Es detecta en orina entre 2 i 4 dies després del consum.
  • Metamfetamina (cristall) = clorhidrat d’amfetamina. És un estimulant molt més potent que el speed.
  • Substància ESTIMULANT del Sistema Nerviós Central.

Ketamina

  • Substància ALUCINOGENA. És un anestèsic disociatiu.
  • El seu nom científic és clorhidrat de2-(O-clorofenil)-2-metilamino ciclohexanona.
  • Noms comuns: keta, vitamina K, special K…
  • El clorhidrat de ketamina va ser sintetitzat per Calvin Steven en 1963 quan buscava substituir el medicament Sernyl (fenciclidina) per un altre més segur. Va ser administrat en humans el 1965. En 1970 es va aprovar per a ús mèdic i veterinari.
  • El neurocientífic JC Lilly ha investigat molt sobre la ketamina. També K.L.R. Jansen.
  • La patent pertany a Parke Davis que la comercialitza a Espanya com Ketolar, un anestèsic d’ús hospitalari. En veterinària la distribueix Rhone Merieux com Imalgene.
  • És una sal cristal·lina blanca, hidrosoluble fins al 20% i estable en temperatura ambient. Pot trobar-se com a líquid (presentació farmacèutica injectable), en pols o cristalls blancs, comprimits i càpsules.
  • La via d’administració més habitual és la inhalada, tot i que pot prendre’s per via oral i intramuscular.
  • Té efectes mixtos: és al·lucinògena i estimulant.
  • L’anestèsia que produeix la ketamina ve determinada per la disrupció funcional (dissociació) del SNC. Facilita un estat d’inconsciència peculiar en la qual la persona no està dormida sinó desconnectada del seu cos i el seu entorn.
  • Produeix una lleu depressió respiratòria, una lleugera estimulació de l’aparell cardiovascular i una analgèsia profunda al dolor somàtic i les sensacions corporals en general (a causa de la descoordinació ment-cos). El cervell és incapaç d’interpretar la informació que prové dels sentits.
  • Poden experimentar-se dificultats per a parlar, moure’s i veure (visió doble).
  • Produeix estats alterats de consciència. Es poden experimentar deliris, al·lucinacions, il·lusions, desrealización, despersonalització…
  • Els efectes, depenen de la via d’administració i de la dosi:
  • En el cas de la via oral, els efectes apareixen entre 5-20 minutos i poden durar 2 hores, retornant a la línia basi a les 4-8 hores.
  • En la via inhalada, apareixen als 5-15 minuts i poden durar 30 minuts, retornant a la línia basi en 2 hores.
  • En la intramuscular, apareixen abans dels 5 minuts i s’allarguen fins a 1,5 hores, retornant a la línia basi a les 4-7 hores.
  • Quant a les dosis:
  • El llindar de la via oral se situa entre 40-50 mg, Efectes psicodèlics lleugers amb 50-100 mg. Suaus amb 75-300 mg. i forts amb 200-400 mg.
  • El llindar de la via esnifada se situa en els 10-15 mg. Efectes lleugers amb 15-30 mg., lleugers amb 30-75 mg. i forts amb 60-125 mg. Les experiències psicodèliques plenes arriben amb dosis de 100 a 250 mg.
  • Riscos:
  • Tot i que, al principi no deprimeix el sistema respiratori ni el circulatori, poden succeir amb dosis elevades produint una depressió respiratòria o una parada cardíaca.
  • Pot produir experiències angoixants i traumàtiques. Flashbacks.
  • Un consum continuat pot generar greus problemes de visió, lesions cerebrals, trastorns de memòria i capacitat de concentració, depressió…
  • Sota els seus efectes es poden sofrir accidents.
  • Crea una forta dependència psíquica i una alta tolerància.

GHB

  • És una substància DEPRESSORA del Sistema Nerviós Central.
  • Va ser sintetitzada per l’investigador francès H. Laborit fa uns 40 anys quan investigava els efectes del GABA (un neurotransmissor molt important en el funcionament de l’hipotàlem).
  • Va ser utilitzat en medicina com a sedant i anestèsic, com a ajudant al part, per a tracta l’insomni i la narcolèpsia, en el tractament de l’alcoholisme i la deshabituació de l’heroïna. També s’ha utilitzat com a anabolitzant (estimula l’hormona de creixement).
  • Es troba de forma natural en totes les cèl·lules del cos humana. En el cervell, les cuantidades més importants es troben en l’hipotàlem i en els ganglis basa’ls.
  • El seu nom científic és Gamma- HidroxiButirato. Se’l denomina, de forma incorrecta, èxtasi líquid. També biberons.
  • Acostuma a presentar-se com un líquid incolor, inodor i amb un gust més aviat salat. La seva via d’administració més habitual és la ingerida.
  • Els seus efectes es poden comparar amb els de l’alcohol, encara que varien molt en intensitat, quantitat i durada: inicialment, es produeix un estat d’eufòria, certa relaxació i desinhibició. Posteriorment, pot produir una forta relaxació i anestèsia.
  • Els efectes poden variar molt en funció de la dosi. Existeix un escàs marge entre una dosi petita-mitjana (0-2 grams) i l’excessiva (a partir de 4 grams):
  • Amb dosis petites-baixes es pot experimentar desinhibició, relaxació suau, eufòria, sociabilitat, disminució de l’ansietat… i a vegades nauseas i atordiment.
  • Amb dosis altes (2´5-4 grams) els efectes s’amplien, pot aparèixer descoordinació, distorsió visual i somnolència.
  • En dosis excessives (4-5 grams) s’entra en un fort estat de somnolència. A mesura que s’augmenta la dosi poden experimentar-se espasmes, convulsions i vòmits.
  • Els seus efectes apareixen als 10-20 minutos aproximadament, pugen i es mantenen els efectes durant els 40-90 minuts posteriors. L’efecte desapareix a les 3-4h ràpidament.
  • S’han de controlar molt bé les dosis ja que una dosi elevada (de més de 4 grams) pot provocar perduda temporal de la consciència, vòmits, marejos, convulsions i fins i tot estat de coma. Un altre risc que existeix amb la pèrdua de coneixement i vòmits és la broncoaspiración.
  • Un consum prolongat pot generar tolerància.
  • Pot generar dependència física i psicològica.
  • No es coneix la dosi letal.
  • S’elimina ràpidament en orina (4-6 hores).

Popper

  • ESTIMULANT I VASODILATADOR
  • Líquid incolor i vàter (s’emben en petits tubs d’assaig)
  • Via d’administració: inhalat
  • EFECTES (molt ràpids i breus)
  • Puja als pocs segons
  • Fort sensació d’eufòria. S’accentua la sociabilitat
  • Els efectes triguen poc a desaparèixer
  • Baixada caracteritzada per esgotament i considerable depressió.
  • RISCOS:
  • La seva acció sobre el sistema circulatori repercuteix en el cor, podent provocar:
  • Taquicàrdia
  • Marejos
  • Hipotensió
  • Cefalees
  • Vòmits

2cb (Nexus)

La 2CB (també coneguda com “Nexus”) és una feniletilamina, un derivat de les amfetamines, que a vegades és venuda com a èxtasis o MDMA (“pastilles triposas”). Produeix uns efectes entre l’LSD i la MDMA, però no iguals als produïts per la mescla d’aquestes dues substàncies. Els seus efectes psicodèlics no són tan intensos com els del LSD, i és una mica menys estimulant i positiva que la MDMA. A dosis baixes predominen els efectes estimulants i de “bon rotllo”, i els efectes psicodèlics s’acreixen conforme s’augmenta la dosi. De forma típica, els efectes triguen més a aparèixer que els de la MDMA. Després de la seva ingesta, i depenent de si es té l’estómac buit o ple, pot trigar a pujar entre una i dues hores. Els efectes solen durar entre 4 i 8 hores i, en total, solen transcórrer unes 8-10 hores des de la ingesta fins que es retorna a l’estat inicial, sempre depenent de la dosi i de la persona. A l’inici de l’experiència pot donar-se una sensació d’inquietud passatgera i un augment de l’energia en el cos, així com la sensació de començar a percebre les coses de diferent manera a la quotidiana. Posteriorment, es provoca una àmplia varietat d’efectes: dilatació de les pupil·les, patrons visuals amb ulls oberts i tancats, estimulació mental, noves formes de veure les coses, sensació de perspicàcia, canvis emocionals (bon humor o introspecció), ansietat i confusió.

 

Bolets al·lucinògens

  • Substància ALUCINÒGENA natural.
  • Existeixen més de 70 espècies de fongs que contenen proporcions variables de psilocibina i psilocina. Les dues espècies principals són:
  • les psilocybes.
  • les amanites: amanita muscaria i amanita phanterina.
  • Els psilocybes contenen principalment psilocibina. Les amanites (més difícils de trobar) contenen com a principi actiu l’àcid iboténic. No contenen psilocibina però si alguns derivats muscarínics.
  • L’amanita muscaria produeix efectes més potents que la psilicibe.
  • Respecte a les amanites: la muscarina és un component toxic. No s’ha de menjar mai fresca (durant el procés de deshidratació una bona part de la muscarina es descompon).
  • Es poden menjar o beure com a infusió. Les amanites es poden fumar i les psylocibes cuinar.
  • Les psylocibes contenen un major percentatge de psilocibina quan estan seques (0.3%) que quan estan fresques (0.04%).
  • Els efectes de les psylocibes són lleugerament menys potents que els del LSD.
  • Es produeix una agudització dels sentits i una estimulació efectiva (provocant inhibició o extraversió) facilitant l’expressió dels sentiments.
  • Alguns dels efectes poden anar des de certa hilaritat, desinhibició o loquacitat: passant per al·lucinacions visuals i auditives; i una percepció distorsionada de la realitat, el temps i l’espai, fins a a “mals viatges” i atacs de pànic.
  • Els efectes a nivell físic passen per un augment de la temperatura corporal, alteracions gastrointestinals (nauseas, diarrees i vòmits); trastorns perceptius, pèrdua de l’equilibri…
  • Com la majoria de les drogues al·lucinògenes, l’efecte dependrà molt especialment de l’estat d’ànim de la persona.
  • No s’ha demostrat que generi dependència, però si una ràpida tolerància.
  • Acostuma a donar-se tolerància creuada amb altres al·lucinògens.

Dissolvents volàtils

L’ús de substàncies inhalables per a alterar l’estat d’ànim es remunta a la Grècia antiga i està recollit en els seus relats mitològics. Amb l’excepció de l’oxido nitrós, compost inorgànic, els dissolvents són substàncies orgàniques de formules químiques en general simples, encara que amb bastantes excepcions. L’ús indegut d’aquestes substàncies és un fenomen relativament recent, ja que els primers consumidors es van fer notar a partir de la dècada de 1950. Sota el terme de dissolvents volàtils s’inclou un gran grup de substàncies químiques amb diverses aplicacions industrials o domestiques que, encara que han tingut escassa incidència com a drogues d’abús a Europa, si que són de més ampli ús en altres països com, per exemple, els Estats Units, el Japó i Mèxic. Són substàncies que desprenen vapors a temperatura ambient. La llista d’elements que pertanyen a aquest grup pot arribar a ser molt extens i trobem exemples d’inhalació de qualsevol substància susceptible de ser-ho. Això afegeix problemes de toxicitat i d’identificació i control. Els productes consumits mes sovint són les cues d’enfilar i càmfora, esprai, pintures i carburants. Amb l’excepció de la càmfora, que és estimulant, l’acció farmacològica dels dissolvents volàtils deprimeix el SNC. Poden provocar estats de confusió capaces d’arribar al deliri. La via d’administració sempre és inhalada. Normalment, els principals usuaris d’aquestes substàncies són els adolescents. Per regla general, la majoria de subjectes abandonen el consum pel seu compte, al cap d’un temps, mentre que el seu ús crònic sol observar-se en sectors més deprimits soci econòmicament, ja que són substàncies relativament barates i fàcils d’obtenir. En relació amb la dependència, tolerància i síndrome d’abstinència, podem concretar:

  • La dependència física no és freqüent, però si possible en determinats productes.
  • Dependència psíquica, és intensa i ràpida.
  • Té una alta tolerància.
  • Síndrome d’abstinència en consumidors crònics (irritabilitat, ansietat, maldecaps, vòmits, contraccions musculars i enrampades).
  • El consum d’aquestes substàncies té importants i greus conseqüències per a la salut, donada l’alta toxicitat dels seus components químics. La intoxicació aguda depèn del tipus de substància i la quantitat inhalada; la simptomatologia més freqüent és el mal alè, la dilatació de la pupil·la, les nauseas i els vòmits. Més excepcionalment poden produir-se arítmies cardíaques i quadres al·lucinatoris. La intoxicació crònica produïda per l’abús pot derivar en convulsions, deterioramient psicològic i trastorns de tipus sicótics. També pot afectar la funció hepàtica, renal, pulmonar i cardíaca. La sobredosi pot produir la mort sobtada.

 

MDMA

  • Substància ALUCINÒGENA sintètica.
  • El seu nom científic és 3,4 MetilenDioxiMetAnfetamine (MDMA), però es coneix popularment com a èxtasi.
  • És un derivat amfetamínic (actualment existeixen més de 270 derivats) que pertany al grup de les feniletilamines.
  • Acostuma a trobar-se com a pastilles o càpsules de diferents colors, formes i logos.
  • La via d’administració és l’oral.
  • La seva composició i concentració varia molt d’unes pastilles a les altres. El 30% de les pastilles analitzades contenien MDMA, les altres eren diferents derivats amfetamínicos o d’altres substàncies.
  • Els efectes…
  • La “pujada” s’experimenta als 30 minuts i es caracteritza per:
  • Tensió mandibular
  • Boca seca
  • Sudoració
  • Eufòria i ganes de ballar
  • Desaparició del cansament
  • Durant el “manteniment” hi ha un augment de l’eufòria i s’experimenta els següents efectes:
  • Efecte “empactògen” (facilitat i potenciació de la capacitat per a sintonitzar amb la resta de gent).
  • Efecte “entactògen” (facilitat i potenciació de la capacitat de connexió amb un mateix).
  • La “baixada” s’experimenta a les 6 hores aproximadament, i es manifesta per:
  • Cansament, insomni, disminució de la fam.
  • Sota estat d’ànim i esgotament mental (“depressió post-èxtasi”)
  • Altres riscos:
  • Cop de calor. Pujada brusca de la temperatura corporal que pot arribar a produir un “col·lapse” mortal. Acostuma a donar-se en espais tancats, quan no es per a de ballar ni es beu aigua o refrescos suficients (i l’alcohol deshidrata).
  • Crisi d’ansietat. Caracteritzada per la sensació que “la pastilla no deixa de pujar”. Produeix angoixa, confusió, irritabilitat…. és una de les reaccions més comunes i que fa que la “baixada” sigui més forta.
  • El consum continuat incrementa els riscos dels efectes no desitjats (paranoies, depressions, atacs de pànic…). I a nivell físic el cor i el fetge es poden veure afectats.
  • No hi ha dependència física demostrada però si psicològica.
  • Alta tolerància.
  • Es desconeix la dosi letal de MDMA. Les morts relacionades amb aquesta substància es van causar per reaccions adverses idiosincràtiques en les quals es van combinar:
  • Un patró de consum molt concret (cuantidad, mescles, absència d’aigua…)
  • Una predisposició biològica (sudoració temperatura corporal…)
  • Un ambiento advers (el de les discoteques que potencies la toxicitat del MDMA).

PMA

  • Substància anfetamínica. Derivat anfetamínic.
  • En alguns països s’han detectat “pastilles” amb aquesta substància.
  • Major perillositat que l’èxtasi (MDMA): pot provocar amb major facilitat (amb dosis menors) un “cop de calor”.
  • Efecte diferent al de l’èxtasi: és possible que molts consumidors augmentin la dosi buscant un efecte que no aconseguiran (risc de sobredosifícació!!)
  • En relació a les “pastilles “, en general, recordar als consumidors que cal anar amb compte amb la dosi inicial, sobretot amb les pastilles de les quals es desconeix la seva composició i efecte.
saInfosubstàncies